Furoner.CAT

Segons les informacions que circulen, la policia espanyola investiga una companyia processadora de dades de targetes de crèdit des d’on s’hauria originat la fuga d’informació causant del problema. Les víctimes, com casi sempre, ciutadans indefensos contra la facilitat amb que es pot perdre el diner electrònic: en aquest cas turistes d’arreu d’Europa que haurien visitat la península durant els últims mesos.

I tot això ve a compte de que no fa ni una setmana que la meva parella va ser víctima d’una pèrdua de targeta electrònica amb conseqüències que haguessin pogut ser nefastes. Per sort, l’endemà al matí havia de passar pel banc per una altra raó i va adonar-se que li havien substret 338€ a raó d’una adreça web desconeguda per a ella. Després d’una investigació superficial del domini que suposadament havia carregat l’anterior suma de diners, vam arribar a la conclusió que seria fàcil demostrar que no haviem sigut nosaltres, doncs el domini en qüestió estava estretament lligat a la malauradament famosa Farmàcia Canadenca Online, relacionada amb la compra de medicaments per a problemes sexuals masculins i derivats. Vam donar de baixa la targeta immediatament al mateix temps que vam entregar una carta al banc donant fe de queno havíem fet nosaltres l’esmentat reintegrament. Encara esperem resposta del nostre banc, però ens van dir que no hi hauria d’haver cap problema, passada la consegüent investigació del fet.

Això ens pot passar a TOTS i cadascú de nosaltres. Tots som vulnerables a la pèrdua, substracció o malversació de diner electrònic d’una manera o una altra. L’únic que podem fer-hi és anar amb molta cura. Cura a l’hora de fer servir les targetes de crèdit en persona i online, cura a l’hora de donar informació sobre els nostres números de targetes i comptes ja sigui en persona o online, i cura a l’hora de gestionar i comprovar els nostres diners i les compres que fem amb ells. I ja posats, comprovar els nostres comptes almenys dos o tres vegades a la setmana: les entrades i sortides, els moviments desconeguts o sospitosos, els recàrrecs, les factures, etc.

La seguretat 100% no existeix, un problema com aquest pot passar fins i tot als més experts, als més curosos i als més paranoics. Només podem intentar minimitzar el risc al qual tots ens veiem exposats. Diàriament, setmanalment, mensualment o periòdicament fent tota la sèrie de comprovacions rutinàries que pertanyen en el terreny del SENTIT COMÚ de la seguretat. I per fer-ho no cal ser expert en seguretat, només un ciutadà intel·ligent.